Amb un estil sobri, concís, despullat, Carver ens presenta personatges aparentment vulgars, amb problemes com l'avorriment i la incomunicació. Són disset contes precisos amb situacions quotidianes on la tragèdia rau en la no presentació d'elements considerats normalment tràgics.
El que dóna títul al recull reprodueix la conversa de dues parelles sobre uns quants casos d'amor molts apassionats. En tots els contes aconsegueix crear un clima angoixant, intens, carregat, característic de la bona literatura.