El nostre club més genèric: diferents mirades crítiques, com la teva, sobre obres clàssiques i novetats de tots els gèneres de ficció: novel•la, teatre i poesia.

El tòpic mana que en parlar de Suïssa s'acobli l'adjectiu de "civilitzada", encara que en moltes ocasions només sigui per immediatament contradir aquesta apreciació. En Justícia aquesta dualitat entre aparença idíl·lica i rerefons tèrbol està present des del seu mateix plantejament: un assassinat comès amb la major pulcritud. Sí, es tracta de matar una persona, però tot es fa amb educació i sense perdre les maneres. Molt civilitzat.

Les obres policíaques de Friedrich Dürrenmatt sempre són molt peculiars, i Justícia és de les més enrevessades. I això que la trama és claríssima, no hi ha dubte sobre qui ha comès el crim. Una altra cosa és la veritat. En un plantejament purament teòric, tot i que tothom sàpiga qui és el culpable, si es decideix obviar aquest petit detall, totes les proves poden portar-nos per un camí totalment diferent. I aquesta serà la decisió que prengui el protagonista de Justícia. Una decisió venal, però que tindrà conseqüències morals.

Club de lectura coordinat per Minerva