La fascinació que des de la seva aparició en 1940 ha despertat El desierto de los tártaros, la més cèlebre novel•la de Dino Buzzati (1906-1972), prové del paisatge formal de la rondalla que narra, no de la seva significació oculta. Amb tot, la història de l'oficial Giovanni Drogo, destinat a una fortalesa fronterera sobre la qual penja una amenaça ajornada i inconcreta, però obsessivament present, es troba carregada de ressonàncies que la connecten amb alguns dels més profunds problemes de l'existència: la seguretat com a valor contraposat a la llibertat, la progressiva resignació davant l'estrenyiment de les possibilitats vitals de realització i la frustració de les expectatives de fets excepcionals que canviïn el sentit de l'existència.