Conillet és la selfie d’una dona al límit que ha de fer malabars a diari per combinar totes les seves facetes i mantenir un mínim equilibri entre les seves obligacions i els seus desitjos. Però, a quin preu? Quina d’aquestes cares –mare, amant, treballadora, ser humà, ser social, ser viu...– pesa més que les altres?.

Una mare rep una carta de l’escola en què li diuen que el seu fill no progressa adequadament. Aquest fet dispara l’acció de l’obra i el cor de l'únic personatge de Conillet. Una dona transhumana que iniciarà un viatge que l’acabarà conduint a les profunditats del seu interior i la confrontarà amb les pròpies pors i desitjos.

Sereu testimonis/voyeurs d’un viatge íntim a través del dia a dia d’una dona d’avui, una superwoman del passat, del present i del futur... però que està morta de por: la por pels fills, la por de la soledat, de les mentides, de les ferides... La por de no ser estimada, i sobretot, de no ser entesa...

La vida d’aquesta mare apocalíptica és com un remolí, un anar i venir frenètic al ritme d’un timbal de Duracell, que dura i dura i dura... Però què passaria si un dia, a totes les conilletes del món, se’ls acabessin les piles ?