Un principi indiscutible dels escacs és que només es perd quan el rei queda ofegat, quan ja no té cap més sortida; però hi ha partides que s’allarguen tant com una vida, i en aquest cas t’has d’oblidar de perdre i concentrar-te en l’esperança.
I a això s’aferren el sergent dels Mossos d’Esquadra, en Xavi Masip, i l’inspector jubilat del Cos Nacional de Policia, l’Alejandro Arralongo, que segueix obsessionat en caçar un assassí que actua cada deu anys i que per allà on passa només deixa un rastre de cadàvers i moltes preguntes sense resposta. En aquest joc pervers de sang i pistes, i en un tauler tan gran com Madrid i Barcelona, els dos investigadors hauran de resistir les maniobres d’un psicòpata, amb una defensa heroica i sense rendir-se mai, sabent que al final, fins i tot, la més accessòria de les fitxes pot resultar decisiva.
En els escacs, com en la vida, no hi ha una única solució, perquè no existeix només un sol problema. I, a més, amb la simple lògica no n’hi ha prou. En cada detall, en cada peça pot haver la salvació i el càstig, i també la seva penitència.