• Comparteix:
  • Facebook
  • Twiter
  • Google Plus
09/10/2018
Cinc motius per venir al sopar amb l'escriptor  Manuel Rivas el divendres 26 d'octubre
Us convoquem a un nou sopar literari L'H Espai de lletres, on conversarem amb Manuel Rivas, escriptor i periodista.
Des dels quinze anys ha col·laborat en diversos mitjans de premsa, ràdio i televisió. En l'actualitat escriu al diari El País.
De la seva obra destaca ¿Qué me quieres, amor? que inclou el relat La lengua de las mariposas, en la que es basà José Luis Cuerda  per a la pel·lícula homònima.
El 1998 va publicar El Lápiz del carpintero, aplaudit tant per la crítica com pel públic
Aquest any ha publicat Contra todo esto, un assaig polític, un manifest rebel indispensable en aquest temps
El sopar tindrà lloc el divendres 26 d'octubre a les 20.30 hores al Casino del Centre (Carrer d'Enric Prat de la Riba, 337-339).

Cal reservar a espaidebat@gmail.com o al telèfon 93 338 89 25.
Preu del sopar 22 € (Socis 3/4 x 5/4, 20 €)

Aquest acte està organitzat conjuntament per TR3S QU4RTS per 5CINC QU4RTS i les BIBLIOTEQUES DE L'HOSPITALET, i compta amb la col•laboració de la Llibreria Perutxo.

Us deixem amb els 5 motius per venir al sopar amb Manuel Rivas:

Cinc motius per venir

1.- Perquè si no veniu us en penedireu tota la vida. Sentireu a parlar de com va ser d’interessant i emocionant i maleireu la mandra. I no tindreu una altra oportunitat de tenir-lo i sentir-lo tant a prop.

2.- Perquè és una de les mirades literàries més honestes que trobareu, una de les veus més líriques i musicals que sentireu, i una de les trajectòries narratives més sòlides.

3.- Perquè és un combatent de lluites permanents i necessàries. Des de la literatura, des de l’inconformisme i des del compromís. L’ecologisme, el feminisme o el món rural el tenen a favor. 

4.- Perquè ens mostra la bellesa i l’autenticitat que hi ha darrera de cadascuna de les llengües del món. Ell mira el món i el viu des de Galícia i ens ho explica en gallec.

5.- Perquè ens ha regalat un manifest rebel, contra tot allò que fa vergonya. La vergonya obre pas a l’esperança, l’esperança no s’espera, s’ha d’arrabassar dels braços del conformisme.